Èczema
Malaltia de la pell que es caracteritza per l’aparició de taques vermelles acompanyades de picor intensa.
Significa inflamació de la pell. Normalment va acompanyat d’un “cognom” que pot especificar el tipus d’inflamació: dermatitis atòpica, dermatitis seborreica, etc. És sinònim de dermatitis.
Dermatitis
La Dermatitis Atòpica és una malaltia inflamatòria de la pell que es caracteritza per un envermelliment i sequedat de la pell que provoca picor i rascat.
Normalment va acompanyat d’un “cognom” que pot especificar el tipus d’inflamació: dermatitis atòpica, dermatitis seborreica, etc. És sinònim d’èczema.
Clínicament els diferents tipus de dermatitis poden presentar eritema, descamació i fins i tot exsudació i vesícules. Poden ser pruriginosos.
Dermatitis seborreica
La dermatitis seborreica és un tipus d’èczema endogen, és a dir, no desencadenat per agents externs.
Es caracteritza per l’aparició recurrent (freqüentment desencadenat per episodis d’estrès) d’eritema (color vermell) i descamació en les anomenades àrees seborreiques (celles i entrecella, cuir cabellut, solcs nasogenians i tòrax).
Habitualment és asimptomàtic encara que pot produir picor en algunes persones.
Dermatitis atòpica
La Dermatitis Atòpica és una malaltia inflamatòria de la pell que es caracteritza per un envermelliment i sequedat de la pell que provoca picor i rascat.
Aquesta inflamació cutània (dermatitis) característicament localitzada en certes àrees de cap i cos associada a picor, que sol presentar-se ja des de la infància o joventut, en persones que ja tenen un tipus de pell més sensible o de condició atòpica característicament seca.
Acostuma a cursar en brots amb millora i empitjoraments possibles, segons factors alguns agreujants com poden ser la sequedat cutània, el fred, l’estrès, l’ús de productes químics o teixits irritants, el rascat i sobreinfecció de la pell.
No és contagiosa encara que sovint el tractament inclou algun antibiòtic per infeccions intercurrents, tampoc no és hereditària, però en certes ocasions les famílies poden heretar la condició “atòpica” o de pell seca i més sensible, així com la tendència a l’asma o rinitis al·lèrgica.
Precisa una adequada valoració individualitzada a cada cas, per poder tractar tant els brots com la seva prevenció.
Cuperosi
Condició de la pell, habitualment centre facial (galtes i dors nasal) en què els capil·lars sanguinis superficials de la pell es dilaten i fan més visibles, de manera que la pell pren una tonalitat més rosa o vermella, i es fa molt sensibles a estímuls que provoquen vasodilatació (aquests capil·lars sanguinis es fan més prominents, dilatats, visibles).
Sol produir un disconfort i cremor variable a les zones afectes, i es podrà accentuar segons els estímuls que el provoquin.
La cuperosi pot anar associada a la rosàcia o no, ia certes condicions hormonals com les que envolten la menopausa femenina. Una valoració adequada i tractament pot millorar o fins i tot eliminar-la completament, i certes mesures preventives poden ser essencials.
Les modalitats de teràpia amb làser vascular poden, en alguns casos, proporcionar una solució.
Carcinoma escamós
Un dels tipus de càncer de pell altament relacionat amb el dany solar acumulat a la pell. En casos de tumors molt evolucionats i/o tractats incorrectament poden arribar a ser agressius, encara que habitualment avui es poden prevenir i tractar eficientment en ser detectats en estadis inicials.
Solen presentar-se com a àrees vermelles descamades, sobreelevades, crostes, sovint doloroses, en zones amb marcat dany solar crònic i fotoenvellides.
En alguns pacients pot arribar a envair localment o fins i tot els ganglis.
Angiomes
Un angioma és un creixement benigne dels vasos sanguinis a la pell, en les seves dues formes comunes són les aranyes vasculars i els hemangiomes capil·lars.
Són lesions benignes de la pell formades per un acúmul de vasos sanguinis, en les dues formes comunes són les aranyes vasculars i els hemangiomes capil·lars. Donen lloc a taques vermelles o violàcies, més o menys extenses i planes o sobreelevades.
No solen comportar cap risc a excepció d’alguns de tipus congènit en certes localitzacions que el dermatòleg pediàtric ja reconeix i assessora el tractament en cas d’estar indicat.
Al·lèrgies a la pell
Hi ha molts tipus d’al·lèrgies que es manifesten a la pell amb diferents tipus de símptomes, que poden anar des d’un simple envermelliment fins a la descamació de la pell.
Generalment es considera qualsevol tumor o teixit que sense tractament adequat tendirà a créixer de forma incontrolada a la pell podent envair teixits propers. Hi ha certs tipus de càner de pell que, si no es tracten adequadament, poden adquirir també capacitat d’estendre’s més enllà de la pell, com en el cas del melanoma invasiu.
Hi ha diferents famílies de càncer de pell, sent la més freqüent i menor agressiva els carcinomes. Els melanomes són menys freqüents, però poden aparèixer en pacients més joves i tenir més risc si no es detecten precoçment.
Hi ha altres tipus de càncer de pell molt més infreqüents com limfomes o sarcomes de pell. La protecció cutània de l’exposició solar, així com l’autoexploració cutània i sobretot les visites dermatològiques de detecció precoç són eines essencials per a la prevenció i la curació adequada.
Al·lèrgia al Sol
L’exposició a la llum pot ser causa de diverses malalties cutànies (dermatosi). L’erupció polimòrfica lumínica, però, és la dermatosi més comuna dins les afeccions de la pell.
Hi ha casos de reacció exagerada del sistema immunitari davant l’exposició solar de la pell, aparecent coïssor, picor o fins i tot dolor seguit de habons (similars a picades o ronxes) immediatament després d’haver exposat la pell a la llum solar.
Davant d’aquesta sospita és important fer un estudi complet per descartar que hi hagi altres causes que puguin provocar aquesta sensació sense ser realment una al·lèrgia solar.
Hi ha diferents tractaments que milloren i poden resoldre aquesta difícil situació.
Acne
Malaltia inflamatòria del fol·licle pilosebaci que sol comprometre àrees facials i/o centrals del tronc. Es produeix per una combinació de factors bacterians, hormonals i inflamatoris que comprometen la secreció sebàcia i regeneració epidèrmica a la sortida del fol·licle (també coneguts com “porus” de la pell).
Per això la seva expressió pot ser molt variada entre barbs oberts i tancats (els comuns punts negres o granits color pell), pústules (“grans blancs”), o formació de quists i lesions molt inflamades i doloroses.
El seu tractament dependrà de tots aquests factos pel que sol precisar una combinació de tractaments tòpics i sovint orals. El seu tractament adequat i precoç evitarà la formació de cicatrius inestètiques i que són les seqüeles de més dificultat de resolució.
