Psoriasi
Malaltia caracteritzada per l’aparició d’escates i pell vermella localitzada principalment a colzes, genolls i cap. Pot aparèixer a qualsevol edat, hi ha casos de famílies amb diversos membres afectats. Hi ha diversos tractaments per a aquesta malaltia encara que segueix sent una afecció crònica de la pell.
Els pacients són avaluats i classificats segons la seva gravetat (lesions localitzades versus extenses) i poden rebre tractaments només amb cremes (tòpics), tractaments via oral (sistèmics), tractaments amb fototeràpia i/o tractaments immunosupressors.
És important sempre adequar quin tractament farem en funció de les característiques de cada malalt.
Pènfig
El pèmfig és una dermatitis ampul·losa, és a dir, una malaltia de la pell en què apareixen butllofes o erosions (pèrdua de pell). Es produeix per una reacció inflamatòria errònia de l’organisme contra la pell, produint ferides en forma de nafres o abrasions.
Per això se la classifica com una malaltia ampul·losa autoimmune.
És un trastorn molt poc freqüent i davant de la presència de lesions d’aquesta índole es recomana consultar el dermatòleg.
Nevus
Són tumors cutanis benignes que s’originen dels melanòcits (cèl·lules encarregades de donar el pigment a la pell i annexos, així com protegir-nos de la radiació UV).
Hi ha diversos tipus de lunars-nevus. El seu comportament biològic és dinàmic, cosa que significa que es poden modificar o canviar en el temps, d’allà neix la necessitat de fer controls rutinaris ja que poden ser origen un tumor maligne anomenat melanoma.
Mol·lusc contagiós
El mol·lusc contagiós és una infecció vírica de la pell, contagiosa com el seu nom indica, i autoinoculable. El virus del mol·lusc contagiós és un virus de la família dels Poxviridae, gènere Molluscipox.
Es manifesta en forma de petites lesions sobreelvades de color pell (berruguetes) asimptomàtiques que van incrementant en nombre en el temps.
En nens és una malaltia molt freqüent, es contagia sobretot a les piscines. En adults es considera una malaltia de transmissió sexual.
Hi ha opcions terapèutiques diverses però NO és una opció deixar-ho a la seva lliure evolució ja que depenent de la immunitat de cada persona es pot generalitzar a tota l’extensió cutània corporal.
Lupus
El lupus és una malaltia autoimmune (el propi sistema immunitari ataca les cèl·lules i teixits sans contra un mateix per error)
Aquesta malaltia pot afectar la pell així com altres òrgans del cos. L’afectació cutània pot ser de diverses maneres i així ajudar al diagnòstic de la malaltia.
En la gran majoria dels casos el lupus cutani es presenta de manera aïllada però hi ha casos en què s’associa a malaltia sistèmica.
Lunars
També anomenats nevus, són tumors cutanis benignes que s’originen dels melanòcits (cèl·lules encarregades de donar el pigment a la pell i annexos, així com protegir-nos de la radiació UV). Existeixen diversos tipus de lunars-nevus.
El seu comportament biològic és dinàmic, cosa que significa que es poden modificar o canviar en el temps, d’allà neix la necessitat de fer controls rutinaris ja que poden ser origen un tumor maligne anomenat melanoma.
Hiperhidrosi
La hiperhidrosi és una malaltia caracteritzada per una excessiva producció de suor en una o diverses zones del cos.
La majoria de casos s’inicien sense causa evident en qualsevol moment de la vida, però hi ha casos associats a malalties o fàrmacs.
Hi ha diversos tipus de tractaments i depenent del cas es decideix amb quin iniciar.
Herpes Zoster
L’herpes zòster és una erupció a la pell provocada per una infecció d’origen viral dels nervis que hi ha just a sota de la pell.
Hi ha diversos tipus de virus de l’herpes, un és el virus varicel·la zòster (tipus 3). A la primoinfecció (primer contacte amb el virus) produeix la malaltia anomenada varicel·la (vesícules disseminades a tot el cos).
Com que és un virus de la família herpes, aquest queda latent en el nostre organisme (a nivell dels ganglis nerviosos) i davant de situacions que afavoreixin la seva reactivació ho fan en forma de Zoster “culebrilla”.
El Zoster cutani es manifesta en forma d’una erupció cutània amb vesícules molt doloroses (en la majoria dels casos) que afecten àrees cutànies específiques, més limitades.
Es cura només, però en certs casos està indicat el tractament amb antivirals per la neuràlgia posttherpètica (dolor persistent).
Herpes
Malaltia inflamatòria de la pell, causada per un virus, que es caracteritza per la formació de petites vesícules o butllofes transparents que en assecar-se formen una crosta.
El virus de l’herpes simple és el responsable de l’herpes labial (localització més freqüent), encara que es pot localitzar en altres parts del tegument. La primera vegada que entra en contacte amb el virus, la primoinfecció pot passar inadvertida, com un lleu refredat o bé cursar amb un quadre de gingivoestomatitis dolorosa (afectació de la mucosa bucal i les genives).
Un cop superada aquesta infecció el virus no s’elimina, sinó que queda latent als ganglis nerviosos i en situacions de baixada de defenses el virus es pot reactivar a la pell. La zona on més sovint es reactiva és al llavi, en forma de petites vesícules agrupades que s’erosionen i es forma una crosta. Pot ser dolorós des de abans de laparició de les vesícules.
L’episodi d’herpes simple es guareix sol, encara que es pot accelerar la curació i disminuir la simptomatologia amb antivírics administrats via oral.
Hemangioma infantil
És una proliferació cel·lular, generalment benigna, dels vasos sanguinis caracteritzada per laparició dun gran nombre de vasos normals i anormals sobre la pell o altres òrgans interns.
És el tumor benigne més freqüent a la infància i clínicament la presentació més freqüent és en forma d’una lesió nodular solitària (encara que poden ser múltiples) de color vermell.
La seva evolució és benigna i desapareixen sense fer cap tractament, encara que solen trigar anys. En la seva evolució passen per tres fases: proliferació, estabilització i involució.
Requereixen tractament les lesions que per la seva localització o mida comprometin funcions vitals del nen, com els localitzats a prop de l’ull, la boca o el nas. Així mateix requereixen tractament les lesions que pel seu ràpid creixement s’ulcerin.
