Teràpia fotodinàmica
La teràpia fotodinàmica és un procediment terapèutic que s’utilitza en medicina, principalment en dermatologia, per al tractament de diverses malalties de la pell, sobretot càncer de pell (carcinoma basocel·lular i carcinoma espinocel·lular), també en la malaltia de Bowen, acne, rosàcia , liquen i per a tractaments estètics de fotorejoveniment.
Mitjançant una llum, es pot aconseguir eliminar determinades cèl·lules amb displàsia (cèl·lules amb cert grau d’atípia o malignitat) que es manifesten en forma de queratosi solars o zones malmeses pel sol.
Al pacient se li sol col·locar abans una crema a la zona a tractar (per exemple: cara o cap) i passats uns minuts se li exposa a la llum del llum de tractament.
És una tècnica molt útil per tractar zones extenses i eliminar el dany solar i altres formes de malignitat cutània.
Melasma
Es tracta d’una pigmentació blavosa o marronàcia de la pell i predomina a la cara encara que la podem trobar en altres zones de la cara i fins i tot als avantbraços.
Sol donar picor en alguns casos. Aquests pegats se solen anar desenvolupant gradualment. No hi ha altres símptomes més que els estètics.
Melanoma
Melanoma és el nom genèric dels tumors melànics o pigmentats i el melanoma maligne és una greu varietat de càncer de pell, causant de la majoria de les morts relacionades amb el càncer de pell.
Fotoprotecció sistèmica
La Fotoprotecció sistèmica és la que va més enllà de la pell i actua a nivell general a l’interior del nostre organisme. Es tracta d´un grup d´immunofotoprotectors que s´administren per via oral. El principal avantatge és que en ser sistèmics la seva protecció és global i actuen sobre tota la superfície cutània
Els fotoprotectors sistèmics o orals són substàncies immunofotoprotectores administrades via oral (càpsules, comprimits, solució), la majoria antioxidants, s’encarreguen d’eliminar els radicals lliures que es generen a la nostra pell a causa de molts factors, entre ells, la radiació solar.
Un dels aspectes fonamentals que cal destacar és que en ser sistèmics la seva protecció és global, és a dir, actuen en tota la nostra pell. Entre aquests trobem:
Betacarotens: se solen administrar per a les intoleràncies solars o com a preventiu en persones amb pell blanca.
Comercialment, poden portar a la confusió ja que moltes persones pensen que es fan servir per posar-se bru o anar adquirint color abans de l’exposició solar.
De fet, preparen l’organisme per a una exposició solar i es produirà un augment de pigments perquè disminueixi l’aparició ràpida de l’eritema, tot i que cal tenir en compte que aquests no són preventius del càncer de pell.
– Vitamines C i E
– Polifenols del te verd
– Polypodium leucòtoms
El més utilitzat és l’àcid ascòrbic o vitamina C, que a més estimula la síntesi de col·lagen amb la qual cosa la reparació de teixit danyat és encara més ràpida.
També la vitamina E o alfa-tocoferol protegeix davant de l’UVB i sol combinar-se amb la vitamina C per a una major eficàcia. Com altres substàncies, tenim els carotenoides (la luteïna és un exemple), flavonoides (s’utilitzen de la silimarina i del trèvol vermell), Omega-3 (els àcids grassos com el linolèic i linolènic proporcionen efecte antiimflamatori i antioxidant a més de fotoprotector) i Polifenols del te verd (redueixen eritema i la inflamació quan hi ha cremada solar).
Carcinoma basocel·lular
El tipus de càncer cutani més freqüent i de baix risc sempre que sigui tractat correctament. No té capacitat d’estendre’s més enllà de la pell tret que es deixi evolucionar durant anys sense tractament.
Sol presentar-se com una àrea brillant, vermellosa o una mica pigmentada fosca, sol presentar petites erosions o ferides superficials, i no sol produir cap molèstia però no es resol sense tractament adequat.
Actualment els dermatòlegs experts al camp tenen capacitat per detectar-ho quan són mil·limètrics i en algunes ocasions pot progressar o envair localment molt superficials, de manera que el seu tractament es pot realitzar fins i tot amb tècniques amb prou feines invasives i deixant mínima cicatriu.
Estudis de tipus de pell
Els estudis de tipus de pell es consideren imprescindibles en la dermatologia ja que cada persona requereix un tractament personalitzat segons les característiques cutànies.
El tipus de pell de cada persona està determinat genèticament, i conèixer el tipus de pell de cada individu és necessari per triar el tractament apropiat per a cada tipus de pell, i així millorar-ne l’aspecte i endarrerir el procés d’envelliment.
A partir de l’estudi clínic de cada pacient, s’obté informació sobre el nivell d’hidratació, elasticitat, gruix i secreció sebàcia de la pell.
La classificació de les pells contempla quatre tipus bàsics: pell seca, que presenta una pèrdua d’aigua més gran i està més desprotegida davant de possibles riscos; pell greixosa, en què la secreció sebàcia és molt alta; pell sensible, la que reacciona davant de molts estímuls que no provoquen reacció a les pells normals; i pell normal, caracteritzada per un equilibri ideal entre els nivells daigua i sèu.
Càncer de pell
Generalment es considera qualsevol tumor o teixit que sense tractament adequat tendirà a créixer de forma incontrolada a la pell podent envair teixits propers.
Hi ha certs tipus de càncer de pell que si no es tracten adequadament també poden adquirir capacitat d’estendre’s més enllà de la pell, com en el cas del melanoma invasiu. Hi ha diferents famílies de càncer de pell, sent la més freqüent i menor agressiva els carcinomes.
Els melanomes són menys freqüents, però poden aparèixer en pacients més joves i tenir més risc si no es detecten precoçment. Hi ha altres tipus de càncer de pell molt més infreqüents com limfomes o sarcomes de pell.
La protecció cutània de l’exposició solar, així com l’autoexploració cutània i sobretot les visites dermatològiques de detecció precoç són eines essencials per a la prevenció i la curació adequada.
