El tipus de càncer cutani més freqüent i de baix risc sempre que sigui tractat correctament. No té capacitat d'estendre's més enllà de la pell tret que es deixi evolucionar durant anys sense tractament. Sol presentar-se com una àrea brillant, vermellosa o una mica pigmentada fosca, sol presentar petites erosions o ferides superficials, i no sol produir cap molèstia però no es resol sense tractament adequat. Actualment els dermatòlegs experts al camp tenen capacitat per detectar-ho quan són mil·limètrics i en algunes ocasions pot progressar o envair localment molt superficials, de manera que el seu tractament es pot realitzar fins i tot amb tècniques amb prou feines invasives i deixant mínima cicatriu.

Un dels tipus de càncer de pell altament relacionat amb el dany solar acumulat a la pell. En casos de tumors molt evolucionats i/o tractats incorrectament poden arribar a ser agressius, encara que habitualment avui es poden prevenir i tractar eficientment en ser detectats en estadis inicials. Solen presentar-se com a àrees vermelles descamades, sobreelevades, crostes, sovint doloroses, en zones amb marcat dany solar crònic i fotoenvellides. En alguns pacients pot arribar a envair localment o fins i tot els ganglis.

El melanoma és un tipus de càncer de pell, el més seriós. El primer signe d'un melanoma és el canvi de color, mida i forma d'una piga. Els melanomes solen tenir una àrea negra o blavosa. Pot aparèixer com una nova piga, negre anormal o amb un aspecte desagradable. És important prevenir a temps i vigilar les pigues pensant en el "ABCDE" Asimetria els contorns són diferents Vores irregulars Colors diferents Diàmetre, els pigues augmenten de mida. Evolució: qualsevol canvi a la piga La cirurgia és el primer tractament del melanoma.

El melanoma mucós es forma a la membrana mucosa que recobreix el nas, la boca, l'esòfag, l'anus, les vies urinàries i la vagina. Els melanomes mucosos són particularment difícils de detectar perquè es poden confondre amb altres malalties molt més freqüents.

El melanoma lentiginós acral és una forma poc freqüent de melanoma que pot passar sota una ungla del dit del peu o de la mà. També se'l pot trobar als palmells de les mans oa les plantes dels peus. És més comú en les persones d'ascendència asiàtica, de raça negra i d'altres amb pigment de pell fosca

Els melanomes en etapa 0 (melanoma in situ) no han crescut fora de la capa superior de la pell (l'epidermis). En general, es tracta amb cirurgia (escissió àmplia) per extirpar el melanoma i un marge petit de pell normal al voltant. La mostra extreta és a continuació enviada a un laboratori per observar-la al microscopi. Si s'observen cèl·lules canceroses a les vores de la mostra, pot ser que es faci una segona escissió més àmplia a l'àrea

El melanoma invasiu és un càncer que es pot disseminar a altres parts del cos. El melanoma es divideix en estadis segons el gruix del tumor primari i altres característiques. El gruix d‟un tumor és el factor de risc més important. Com més gruixut és el tumor, més probable és que es dissemini.

Aquest càncer de pell es pot desenvolupar a partir d'una piga (nevus melanocítica) present des del naixement (congènit) o adquirit (desenvolupat després del naixement). També es pot desenvolupar d'una zona de la pell sense una piga com una taca en creixement que després es transforma en un tumor. La incidència del melanoma a tot el món ha crescut de forma alarmant. Es calcula que fins a 1 de cada 50-70 espanyols desenvolupessin un melanoma al llarg de la seva vida l'any 2010. El melanoma és un càncer que habitualment no sol fer mal ni tenir símptomes d'alarma fins que ja s'ha desenvolupat i s'ha estès als ganglis limfàtics oa altres òrgans a través de la circulació sanguínia. Habitualment el pacient no pensa que pot ser tan perillós o no és capaç de detectar-ne l'aparició en fases primerenques. Quan un melanoma ha esdevingut un tumor de la pell palpable o presenta un episodi de sagnat pot ser massa tard. Per aquest motiu és fonamental el diagnòstic precoç i l'extirpació correcta quan està localitzat a la pell.

El melanoma mucós es forma a la membrana mucosa que recobreix el nas, la boca, l'esòfag, l'anus, les vies urinàries i la vagina. Els melanomes mucosos són particularment difícils de detectar perquè es poden confondre amb altres malalties molt més freqüents.

Malaltia inflamatòria del fol·licle pilosebaci que sol comprometre àrees facials i/o centrals del tronc. Es produeix per una combinació de factors bacterians, hormonals i inflamatoris que comprometen la secreció sebàcia i regeneració epidèrmica a la sortida del fol·licle (també coneguts com "porus" de la pell). Per això la seva expressió pot ser molt variada entre barbs oberts i tancats (els comuns punts negres o granits color pell), pústules ("grans blancs"), o formació de quists i lesions molt inflamades i doloroses. El seu tractament dependrà de tots aquests factos pel que sol precisar una combinació de tractaments tòpics i sovint orals. El seu tractament adequat i precoç evitarà la formació de cicatrius inestètiques i que són les seqüeles de més dificultat de resolució.

L'exposició a la llum pot ser causa de diverses malalties cutànies (dermatosi). L'erupció polimòrfica lumínica, però, és la dermatosi més comuna dins les afeccions de la pell. Hi ha casos de reacció exagerada del sistema immunitari davant l'exposició solar de la pell, aparecent coïssor, picor o fins i tot dolor seguit de habons (similars a picades o ronxes) immediatament després d'haver exposat la pell a la llum solar. Davant d'aquesta sospita és important fer un estudi complet per descartar que hi hagi altres causes que puguin provocar aquesta sensació sense ser realment una al·lèrgia solar. Hi ha diferents tractaments que milloren i poden resoldre aquesta difícil situació.

Hi ha molts tipus d'al·lèrgies que es manifesten a la pell amb diferents tipus de símptomes, que poden anar des d'un simple envermelliment fins a la descamació de la pell. Generalment es considera qualsevol tumor o teixit que sense tractament adequat tendirà a créixer de forma incontrolada a la pell podent envair teixits propers. Hi ha certs tipus de càner de pell que, si no es tracten adequadament, poden adquirir també capacitat d'estendre's més enllà de la pell, com en el cas del melanoma invasiu. Hi ha diferents famílies de càncer de pell, sent la més freqüent i menor agressiva els carcinomes. Els melanomes són menys freqüents, però poden aparèixer en pacients més joves i tenir més risc si no es detecten precoçment. Hi ha altres tipus de càncer de pell molt més infreqüents com limfomes o sarcomes de pell. La protecció cutània de l'exposició solar, així com l'autoexploració cutània i sobretot les visites dermatològiques de detecció precoç són eines essencials per a la prevenció i la curació adequada.

Un angioma és un creixement benigne dels vasos sanguinis a la pell, en les seves dues formes comunes són les aranyes vasculars i els hemangiomes capil·lars. Són lesions benignes de la pell formades per un acúmul de vasos sanguinis, en les dues formes comunes són les aranyes vasculars i els hemangiomes capil·lars. Donen lloc a taques vermelles o violàcies, més o menys extenses i planes o sobreelevades. No solen comportar cap risc a excepció d'alguns de tipus congènit en certes localitzacions que el dermatòleg pediàtric ja reconeix i assessora el tractament en cas d'estar indicat.

Són proliferacions (creixements) epitelials benignes que poden apareixen a la pell i mucoses. Hi ha molts tipus de berrugues. Totes les lesions de pell que siguin sobreelevades i que no siguin malignes són susceptibles de dir-se berugues. Com a exemple tenim les berrugues seborreiques (veure definició de queratosis seborreiques), els acrocordons o fibromes tous, etc. Les berrugues víriques és un subgrup de berrugues, contagioses, produïdes pel virus de papil·loma humà. Aquestes poden apreciar més sovint en mans i peus o en genitals (en aquests casos es poden considerar de transimissió sexual). El tractament sol ser combinació de productes específics i crioteràpia local (destrucció de les berrugues mitjançant fred).

Generalment es considera qualsevol tumor o teixit que sense tractament adequat tendirà a créixer de forma incontrolada a la pell podent envair teixits propers. Hi ha certs tipus de càncer de pell que si no es tracten adequadament també poden adquirir capacitat d'estendre's més enllà de la pell, com en el cas del melanoma invasiu. Hi ha diferents famílies de càncer de pell, sent la més freqüent i menor agressiva els carcinomes. Els melanomes són menys freqüents, però poden aparèixer en pacients més joves i tenir més risc si no es detecten precoçment. Hi ha altres tipus de càncer de pell molt més infreqüents com limfomes o sarcomes de pell. La protecció cutània de l'exposició solar, així com l'autoexploració cutània i sobretot les visites dermatològiques de detecció precoç són eines essencials per a la prevenció i la curació adequada.

El tipus de càncer cutani més freqüent i de baix risc sempre que sigui tractat correctament. No té capacitat d'estendre's més enllà de la pell tret que es deixi evolucionar durant anys sense tractament. Sol presentar-se com una àrea brillant, vermellosa o una mica pigmentada fosca, sol presentar petites erosions o ferides superficials, i no sol produir cap molèstia però no es resol sense tractament adequat. Actualment els dermatòlegs experts al camp tenen capacitat per detectar-ho quan són mil·limètrics i en algunes ocasions pot progressar o envair localment molt superficials, de manera que el seu tractament es pot realitzar fins i tot amb tècniques amb prou feines invasives i deixant mínima cicatriu.

Un dels tipus de càncer de pell altament relacionat amb el dany solar acumulat a la pell. En casos de tumors molt evolucionats i/o tractats incorrectament poden arribar a ser agressius, encara que habitualment avui es poden prevenir i tractar eficientment en ser detectats en estadis inicials. Solen presentar-se com a àrees vermelles descamades, sobreelevades, crostes, sovint doloroses, en zones amb marcat dany solar crònic i fotoenvellides. En alguns pacients pot arribar a envair localment o fins i tot els ganglis.

La caspa és una descamació de la pell del cuir cabellut. En general, és un símptoma de la dermatitis seborreica o seborrea.

Una cremada és una pèrdua de substància de la pell, pot ser deguda a diverses causes: generalment per calor, però també n'hi ha per fred (com la que apareix després d'un tractament de crioteràpia), per agressions sobre la pell: productes químics (per exemple per lleixiu o altres abrasius), per la radiació ultraviolada (cremades solars) o per rascades molt fortes (cremades per fricció). Depenent de la profunditat de la destrucció es poden classificar en cremades de grau 1,2, o 3, sent el tractament diferent en cadascuna.

Condició de la pell, habitualment centre facial (galtes i dors nasal) en què els capil·lars sanguinis superficials de la pell es dilaten i fan més visibles, de manera que la pell pren una tonalitat més rosa o vermella, i es fa molt sensibles a estímuls que provoquen vasodilatació (aquests capil·lars sanguinis es fan més prominents, dilatats, visibles). Sol produir un disconfort i cremor variable a les zones afectes, i es podrà accentuar segons els estímuls que el provoquin. La cuperosi pot anar associada a la rosàcia o no, ia certes condicions hormonals com les que envolten la menopausa femenina. Una valoració adequada i tractament pot millorar o fins i tot eliminar-la completament, i certes mesures preventives poden ser essencials. Les modalitats de teràpia amb làser vascular poden, en alguns casos, proporcionar una solució.

La Dermatitis Atòpica és una malaltia inflamatòria de la pell que es caracteritza per un envermelliment i sequedat de la pell que provoca picor i rascat. Normalment va acompanyat d'un "cognom" que pot especificar el tipus d'inflamació: dermatitis atòpica, dermatitis seborreica, etc. És sinònim d'èczema. Clínicament els diferents tipus de dermatitis poden presentar eritema, descamació i fins i tot exsudació i vesícules. Poden ser pruriginosos.

La Dermatitis Atòpica és una malaltia inflamatòria de la pell que es caracteritza per un envermelliment i sequedat de la pell que provoca picor i rascat. Aquesta inflamació cutània (dermatitis) característicament localitzada en certes àrees de cap i cos associada a picor, que sol presentar-se ja des de la infància o joventut, en persones que ja tenen un tipus de pell més sensible o de condició atòpica característicament seca. Acostuma a cursar en brots amb millora i empitjoraments possibles, segons factors alguns agreujants com poden ser la sequedat cutània, el fred, l'estrès, l'ús de productes químics o teixits irritants, el rascat i sobreinfecció de la pell. No és contagiosa encara que sovint el tractament inclou algun antibiòtic per infeccions intercurrents, tampoc no és hereditària, però en certes ocasions les famílies poden heretar la condició "atòpica" o de pell seca i més sensible, així com la tendència a l'asma o rinitis al·lèrgica. Precisa una adequada valoració individualitzada a cada cas, per poder tractar tant els brots com la seva prevenció.

La dermatitis seborreica és un tipus d'èczema endogen, és a dir, no desencadenat per agents externs. Es caracteritza per l'aparició recurrent (freqüentment desencadenat per episodis d'estrès) d'eritema (color vermell) i descamació en les anomenades àrees seborreiques (celles i entrecella, cuir cabellut, solcs nasogenians i tòrax). Habitualment és asimptomàtic encara que pot produir picor en algunes persones.

Malaltia de la pell que es caracteritza per l'aparició de taques vermelles acompanyades de picor intensa. Significa inflamació de la pell. Normalment va acompanyat d'un "cognom" que pot especificar el tipus d'inflamació: dermatitis atòpica, dermatitis seborreica, etc. És sinònim de dermatitis.

L'hemangioma cavernós o hemangioma maduixa és una acumulació anormal de vasos sanguinis a la pell o als òrgans.

És una proliferació cel·lular, generalment benigna, dels vasos sanguinis caracteritzada per laparició dun gran nombre de vasos normals i anormals sobre la pell o altres òrgans interns. És el tumor benigne més freqüent a la infància i clínicament la presentació més freqüent és en forma d'una lesió nodular solitària (encara que poden ser múltiples) de color vermell. La seva evolució és benigna i desapareixen sense fer cap tractament, encara que solen trigar anys. En la seva evolució passen per tres fases: proliferació, estabilització i involució. Requereixen tractament les lesions que per la seva localització o mida comprometin funcions vitals del nen, com els localitzats a prop de l'ull, la boca o el nas. Així mateix requereixen tractament les lesions que pel seu ràpid creixement s'ulcerin.

Malaltia inflamatòria de la pell, causada per un virus, que es caracteritza per la formació de petites vesícules o butllofes transparents que en assecar-se formen una crosta. El virus de l'herpes simple és el responsable de l'herpes labial (localització més freqüent), encara que es pot localitzar en altres parts del tegument. La primera vegada que entra en contacte amb el virus, la primoinfecció pot passar inadvertida, com un lleu refredat o bé cursar amb un quadre de gingivoestomatitis dolorosa (afectació de la mucosa bucal i les genives). Un cop superada aquesta infecció el virus no s'elimina, sinó que queda latent als ganglis nerviosos i en situacions de baixada de defenses el virus es pot reactivar a la pell. La zona on més sovint es reactiva és al llavi, en forma de petites vesícules agrupades que s'erosionen i es forma una crosta. Pot ser dolorós des de abans de laparició de les vesícules. L'episodi d'herpes simple es guareix sol, encara que es pot accelerar la curació i disminuir la simptomatologia amb antivírics administrats via oral.

L'herpes zòster és una erupció a la pell provocada per una infecció d'origen viral dels nervis que hi ha just a sota de la pell. Hi ha diversos tipus de virus de l'herpes, un és el virus varicel·la zòster (tipus 3). A la primoinfecció (primer contacte amb el virus) produeix la malaltia anomenada varicel·la (vesícules disseminades a tot el cos). Com que és un virus de la família herpes, aquest queda latent en el nostre organisme (a nivell dels ganglis nerviosos) i davant de situacions que afavoreixin la seva reactivació ho fan en forma de Zoster "culebrilla". El Zoster cutani es manifesta en forma d'una erupció cutània amb vesícules molt doloroses (en la majoria dels casos) que afecten àrees cutànies específiques, més limitades. Es cura només, però en certs casos està indicat el tractament amb antivirals per la neuràlgia posttherpètica (dolor persistent).

La hiperhidrosi és una malaltia caracteritzada per una excessiva producció de suor en una o diverses zones del cos. La majoria de casos s'inicien sense causa evident en qualsevol moment de la vida, però hi ha casos associats a malalties o fàrmacs. Hi ha diversos tipus de tractaments i depenent del cas es decideix amb quin iniciar.

Engloba totes les infeccions de la pell poden ser causades per bacteris, virus, fongs o paràsits.

També anomenats nevus, són tumors cutanis benignes que s'originen dels melanòcits (cèl·lules encarregades de donar el pigment a la pell i annexos, així com protegir-nos de la radiació UV). Existeixen diversos tipus de lunars-nevus. El seu comportament biològic és dinàmic, cosa que significa que es poden modificar o canviar en el temps, d'allà neix la necessitat de fer controls rutinaris ja que poden ser origen un tumor maligne anomenat melanoma.

El lupus és una malaltia autoimmune (el propi sistema immunitari ataca les cèl·lules i teixits sans contra un mateix per error) Aquesta malaltia pot afectar la pell així com altres òrgans del cos. L'afectació cutània pot ser de diverses maneres i així ajudar al diagnòstic de la malaltia. En la gran majoria dels casos el lupus cutani es presenta de manera aïllada però hi ha casos en què s'associa a malaltia sistèmica.

Les malformacions vasculars componen un ampli i heterogeni espectre de lesions, que sovint es presenten com un desafiament. Són presents sempre des del naixement que mai no desapareixen i poden créixer durant la vida.

Melanoma és el nom genèric dels tumors melànics o pigmentats i el melanoma maligne és una greu varietat de càncer de pell, causant de la majoria de les morts relacionades amb el càncer de pell.

El mol·lusc contagiós és una infecció vírica de la pell, contagiosa com el seu nom indica, i autoinoculable. El virus del mol·lusc contagiós és un virus de la família dels Poxviridae, gènere Molluscipox. Es manifesta en forma de petites lesions sobreelvades de color pell (berruguetes) asimptomàtiques que van incrementant en nombre en el temps. En nens és una malaltia molt freqüent, es contagia sobretot a les piscines. En adults es considera una malaltia de transmissió sexual. Hi ha opcions terapèutiques diverses però NO és una opció deixar-ho a la seva lliure evolució ja que depenent de la immunitat de cada persona es pot generalitzar a tota l'extensió cutània corporal.

Són tumors cutanis benignes que s'originen dels melanòcits (cèl·lules encarregades de donar el pigment a la pell i annexos, així com protegir-nos de la radiació UV). Hi ha diversos tipus de lunars-nevus. El seu comportament biològic és dinàmic, cosa que significa que es poden modificar o canviar en el temps, d'allà neix la necessitat de fer controls rutinaris ja que poden ser origen un tumor maligne anomenat melanoma.

El pèmfig és una dermatitis ampul·losa, és a dir, una malaltia de la pell en què apareixen butllofes o erosions (pèrdua de pell). Es produeix per una reacció inflamatòria errònia de l'organisme contra la pell, produint ferides en forma de nafres o abrasions. Per això se la classifica com una malaltia ampul·losa autoimmune. És un trastorn molt poc freqüent i davant de la presència de lesions d'aquesta índole es recomana consultar el dermatòleg.

Malaltia caracteritzada per l'aparició d'escates i pell vermella localitzada principalment a colzes, genolls i cap. Pot aparèixer a qualsevol edat, hi ha casos de famílies amb diversos membres afectats. Hi ha diversos tractaments per a aquesta malaltia encara que segueix sent una afecció crònica de la pell. Els pacients són avaluats i classificats segons la seva gravetat (lesions localitzades versus extenses) i poden rebre tractaments només amb cremes (tòpics), tractaments via oral (sistèmics), tractaments amb fototeràpia i/o tractaments immunosupressors. És important sempre adequar quin tractament farem en funció de les característiques de cada malalt.

Cicatriu hipertròfica (de grans dimensions) que s'estén més enllà de la cicatriu original. Es considera una forma averrant de cicatrització, en què la pell en curar-se de qualsevol ferida produeix un excés de col·lagen (fibres de sustentació de la pell) depassant la pròpia cicatriu. Es desconeix exactament què és el que produeix la formació de les cicatrius hipertròfiques i queloides. No hi ha un tractament del tot beneficiós però es poden emprar diverses opcions com pegats, corticoides, infiltracions o crioteràpia.

Són lesions produïdes per lexposició solar crònica (actínica = sol). Com que el dany solar es va acumulant, un curt període dexposició solar se suma a la quantitat total de sol rebuda. Apareixen a zones com la regió facial, braços i cuir cabellut. Es consideren la forma més incipient càncer de pell, s'anomenen precàncer perquè poden ser el primer pas d'un carcinoma de cèl·lules escamoses, per això és important tractar-les i eliminar-les. Es manifesten com a zones de tacte rugós. A l'inici són tan petites que se solen reconèixer més pel tacte que per la vista. La sensació és similar a passar el dit per un paper de vidre (rasposes). Posteriorment poden créixer i observar-se com a lesions vermelles amb escates. Solen aparèixer en persones de mitjana edat o gent gran depenent de la quantitat de sol que s'ha rebut i del tipus de pell. Hi ha molts tractaments i als pacients se'ls fa seguiment per controlar la resposta als tractaments.

Lesió benigna en forma de berruga ben delimitada, d'aspecte cerós i rugosa al tacte. Pot ser de color pell (groc pàl·lid) o contenir pigment (marrons, fins i tot negres) i ser planes o sobre elevades. No se sap la causa de la seva aparició, hi ha predisposició genètica en certes persones. Són benignes i no contagioses, però és important acudir al dermatòleg perquè les diagnostiqui ja que poden tenir pigment i confondre's amb altres lesions de pell. Es poden eliminar si produeixen molèsties perquè s'irriten, si sagnen pel fet que la roba es frega contra elles o simplement per motius estètics. L'eliminació sol ser simple i hi ha diversos mètodes: la congelació amb nitrogen líquid (crioteràpia), raspat o curetratge (amb un instrument especial), cremada amb corrent elèctric (electrocauterització) o vaporitzant la lesió amb un làser (ablació).

Descriu una erupció cutània extensa i vermella. Sol associar-se a reaccions al·lèrgiques a medicaments, a virus (especialment en nens), però hi ha moltes altres causes. Es recomana, si apareix un rash, acudir al dermatòleg per estudiar-ne l'origen i el tractament específic.

Malaltia de la pell en què els pacients que la pateixen experimenten rubor facial davant de petits estímuls (com canvis de temperatura) i que progressivament aquest envermelliment es transforma en vasos sanguinis visibles (cuperosi) sobretot en galtes, front o nas. En formes més evolucionades poden apreciar a les zones vermelles petits grans (pàpules inflamatòries). La rosàcia sol aparèixer a mitjana edat i cursa amb brots (lesions autolimitades però recurrents) per la qual cosa se la considera una dermatosi facial crònica. Sol diagnosticar-se clínicament i hi ha diversos tractaments tòpics per frenar la seva progressió, millorar els brots d'envermelliment i tractar la inflamació si apareix.

Anàlisi dels diferents tipus de taques, identificació i tractament en cas necessari.

Malaltia de la pell en què aprecien ronques sobreelevades vermelloses, edematoses: característicament denominades habons. Aquests habons piquen i solen desaparèixer en unes hores, apareixent-ne d'altres en altres localitzacions. Les causes de la urticària són variades: reaccions al·lèrgiques a medicacions, aliments i en molts altres casos no s'arriba a determinar quin és l'agent causant. Solen tractar-se amb antihistamínics.

El vitiligen o vitiligen és una malaltia de la pell de caràcter autoimmune, en què els melanòcits (les cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell) són destruïts pel sistema immunològic, deixant així de produir melanina i, per tant, donant lloc a zones de la pell amb pèrdua de pigment. No se'n coneix la causa però se sap que les taques blanques s'originen perquè es destrueixen les cèl·lules que donen color a la pell (els melanòcits). Es tracta d'una reacció inflamatòria inadequada del propi cos contra les seves cèl·lules: per aquesta raó se la considera una malaltia autoimmune. Pot aparèixer a qualsevol edat i un cop es diagnostica cal descartar associacions amb altres malalties autoimmunes (per exemple: singlot/hiper tiroïdisme). Hi ha diferents opcions de tractaments que s'han de valorar individualment per a cada pacient.

La crioesclerosi líquida és un tractament destinat a l'eliminació gradual de les microvarius i petits capil·lars de les extremitats inferiors.

La crioteràpia aconsegueix una sèrie de reaccions químiques dins del nostre organisme que afavoreixen l'alimentació cel·lular, així com un augment i una millora de la circulació sanguínia Aquesta modalitat de tractament funciona aplicant baixa temperatura (crio = fred) a la superfície de la pell o mucoses de manera que provocarà una cremada superficial i controlada per a la destrucció d'un teixit que el seu especialista necessiti destruir. És per exemple habitualment utilitzat en berrugues víriques.

La dermatologia és l'especialitat mèdica encarregada de l'estudi de l'estructura i la funció de la pell, així com de les malalties que l'afecten, el diagnòstic, la prevenció i el tractament.

La dermatologia pediàtrica ofereix una atenció especialitzada per a lactants i infants dins d'un conjunt d'afeccions dermatològiques infantils.

Tècnica per al tractament de lesions a la pell que ofereix excel·lents resultats. Procediment que fa servir la calor del corrent elèctric per destruir teixit anormal, com els d'un tumor o una altra lesió. També es pot fer servir per controlar el sagnat durant una operació quirúrgica o després d'una lesió. El corrent elèctric passa per un elèctrode que es col·loca sobre el teixit o al seu voltant. La punta de l'elèctrode s'escalfa mitjançant el corrent elèctric per cremar o destruir el teixit. L'electrocoagulació és un tipus d'electrocirurgia. També s'anomena electrocauterització, electrofulguració i fulguració.

Endermologia és una tècnica reconeguda a tot el món per al tractament de la cel·lulitis i el contorn del cos. És l'única tècnica francesa patentada mundialment per combatre la cel·lulitis i millorar la condició de la pell. És una tècnica de massatge profund que es realitza amb una màquina dotada de dos rodets ajustables que succionen la pell. La seva aplicació té com a objectiu enrotllar i desenrotllar la pell afectada per tal de mobilitzar el teixit adipós (amb greix), disminuir el volum dels dipòsits de lípids i eliminar les toxines per donar més tonicitat a la pell.

Els estudis de tipus de pell es consideren imprescindibles en la dermatologia ja que cada persona requereix un tractament personalitzat segons les característiques cutànies. El tipus de pell de cada persona està determinat genèticament, i conèixer el tipus de pell de cada individu és necessari per triar el tractament apropiat per a cada tipus de pell, i així millorar-ne l'aspecte i endarrerir el procés d'envelliment. A partir de l'estudi clínic de cada pacient, s'obté informació sobre el nivell d'hidratació, elasticitat, gruix i secreció sebàcia de la pell. La classificació de les pells contempla quatre tipus bàsics: pell seca, que presenta una pèrdua d'aigua més gran i està més desprotegida davant de possibles riscos; pell greixosa, en què la secreció sebàcia és molt alta; pell sensible, la que reacciona davant de molts estímuls que no provoquen reacció a les pells normals; i pell normal, caracteritzada per un equilibri ideal entre els nivells daigua i sèu.

La Fotoprotecció sistèmica és la que va més enllà de la pell i actua a nivell general a l'interior del nostre organisme. Es tracta d´un grup d´immunofotoprotectors que s´administren per via oral. El principal avantatge és que en ser sistèmics la seva protecció és global i actuen sobre tota la superfície cutània Els fotoprotectors sistèmics o orals són substàncies immunofotoprotectores administrades via oral (càpsules, comprimits, solució), la majoria antioxidants, s'encarreguen d'eliminar els radicals lliures que es generen a la nostra pell a causa de molts factors, entre ells, la radiació solar. Un dels aspectes fonamentals que cal destacar és que en ser sistèmics la seva protecció és global, és a dir, actuen en tota la nostra pell. Entre aquests trobem: Betacarotens: se solen administrar per a les intoleràncies solars o com a preventiu en persones amb pell blanca. Comercialment, poden portar a la confusió ja que moltes persones pensen que es fan servir per posar-se bru o anar adquirint color abans de l'exposició solar. De fet, preparen l'organisme per a una exposició solar i es produirà un augment de pigments perquè disminueixi l'aparició ràpida de l'eritema, tot i que cal tenir en compte que aquests no són preventius del càncer de pell. - Vitamines C i E - Polifenols del te verd - Polypodium leucòtoms El més utilitzat és l'àcid ascòrbic o vitamina C, que a més estimula la síntesi de col·lagen amb la qual cosa la reparació de teixit danyat és encara més ràpida. També la vitamina E o alfa-tocoferol protegeix davant de l'UVB i sol combinar-se amb la vitamina C per a una major eficàcia. Com altres substàncies, tenim els carotenoides (la luteïna és un exemple), flavonoides (s'utilitzen de la silimarina i del trèvol vermell), Omega-3 (els àcids grassos com el linolèic i linolènic proporcionen efecte antiimflamatori i antioxidant a més de fotoprotector) i Polifenols del te verd (redueixen eritema i la inflamació quan hi ha cremada solar).

LÀSER (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació). En dermatologia és una eina per al tractament de certes malalties. És una font de llum on l'energia radiant són fotons i ones amb capacitat de produir certs efectes biològics. Hi ha diversos tipus de làser d'aplicació en dermatologia i cadascun amb una indicació específica. Es pot utilitzar per a tractament de lesions pigmentades (taques), lesions vasculars, cirurgia dermatològica, depilació, fotoenvelliment.

Es tracta d'una pigmentació blavosa o marronàcia de la pell i predomina a la cara encara que la podem trobar en altres zones de la cara i fins i tot als avantbraços. Sol donar picor en alguns casos. Aquests pegats se solen anar desenvolupant gradualment. No hi ha altres símptomes més que els estètics.

La teràpia fotodinàmica és un procediment terapèutic que s'utilitza en medicina, principalment en dermatologia, per al tractament de diverses malalties de la pell, sobretot càncer de pell (carcinoma basocel·lular i carcinoma espinocel·lular), també en la malaltia de Bowen, acne, rosàcia , liquen i per a tractaments estètics de fotorejoveniment. Mitjançant una llum, es pot aconseguir eliminar determinades cèl·lules amb displàsia (cèl·lules amb cert grau d'atípia o malignitat) que es manifesten en forma de queratosi solars o zones malmeses pel sol. Al pacient se li sol col·locar abans una crema a la zona a tractar (per exemple: cara o cap) i passats uns minuts se li exposa a la llum del llum de tractament. És una tècnica molt útil per tractar zones extenses i eliminar el dany solar i altres formes de malignitat cutània.